CONTÉ MAPES I FOTOGRAFIES DELS
COLEÒPTERS A COLOR.

Durant
més de 150 anys espeleòlegs i entomòlegs han explorat les cavitats de Catalunya
a la recerca de fauna subterrània, havent aconseguit descriure i sistematitzar
un gran nombre d’espècies, entre les quals sobresurten els coleòpters per la
seva extraordinària diversitat.

El
treball de molts exploradors al llarg dels anys, ha conduït a la descoberta de
noves cavitats amb més localitats i espècies, conjuntament amb l’aplicació de
les innovadores tècniques de biologia molecular, ha comportat importants canvis
i revisions.

Es la primera publicació en que es fa un recull exhaustiu de tots els coleòpterz cavernícoles de Catalunya.

VIDEO SOBRE EL CONFINAMENT QUE HEM TINGUT QUE PASSAR RECENTMENT, DEGUT AL COVID-19, I LA SEVA REPERCUSSIO QUE HA GENERAT EN LA NOSTRA TASCA DE FOTOGRAFS DE NATURA, I EN LA RESTA DEL CONJUNT DE LA SOCIETAT.

EL G.E.V. a realitzat el seu VII cocurs internacional de fotografia de flora i fauna cavernícoles.
Presentant les fotografies guanyadores i finalistes.

Agusti Meseguer ha quedat finalista amb la fotografia d'un stenasellus Virei aquàtic de la cavitat del Carner.

Si en la superficie de la Tierra, en la tierra

firme o en las aguas superficiales, podemos contemplar

a simple vista una extensa y basta diversidad

de organismos formando parte de ecosistemas

alimentados por la luz solar, en el subsuelo

esta influencia del Sol deja de existir. No obstante,

más de la mitad de la vida que conocemos

del planeta Tierra se halla bajo su superficie. A

más de tres kilómetros de profundidad, en la

finísima corteza terrestre, hallamos organismos

vivos. Como diría Ian Malcolm en Jurassic Park

«la vida se abre camino».

Fernanso Carceller Ruiz i Manel Codorniu Aixendri membres del grup de recerca científica "TERRES DE
L'EBRE"  han publicat el llibre "INSECTES
DEL PORT".

Insectes del Port és
una guia naturalista que vol donar a conèixer la varietat d'insectes que viuen
al Port. S’ha intentat presentar una bona selecció de les espècies més comuns
de veure, les més representatives i les que tenen un major interès biogeogràfic
o científic. Tanmateix, hi ha una selecció d’un gran nombre d’espècies, més de
600 fotografiats en un llibre de 368 pàgines. Hi ha un capítol inicial amb una
ampla introducció sobre els insectes, amb una clau d’ordres entenedora i
concisa. A cada ordre hi una explicació general i una sèrie de fitxes de les
espècies amb una o varies fotografies. Se n’indica el nom científic, el nom
vulgar si existix, els caràcters morfològics, fenologia o període de l’any en
que podem veure l’espècie, l'hàbitat, la biologia, les relacions amb altres
insectes o amb l’home i diverses curiositats. També hi ha un capítol especial
sobre insectes cavernícoles, donades les característiques tan singulars
d’aïllament del medi subterrani, la fauna d’insectes comporta un elevat grau d’endemicitat
i relictualitat. Al final del llibre hi ha un glossari amb vocabulari tècnic,
la bibliografia, un índex de famílies i un de gèneres.

Aquest catàleg recull de manera exhaustiva les dades taxonò-
miques i de distribució d’una família de coleòpters tan interessant
i singular com ho és la dels leiòdids, que reuneix un
gran nombre d’espècies d’hàbitat subterrani.
L’obra de Xavier Fresneda i José María Salgado, producte
d’una intensa feina d’edició, serà de gran utilitat ja que, a
més de l’àmbit taxonòmic, incideix en aspectes geonèmics i
biogeogràfics de gran interès. Permetrà, doncs, entendre millor
els processos evolutius, els fenòmens de dispersió i l’especiació
i, a més a més, identificar àrees d’alt valor per a la conservació
d’espècies tan fràgils i vulnerables com les d’hàbitat hipogeu.
La vinculació del Museu amb la biospeleologia es remunta
a l’any 1923, quan el Dr. Francesc Español i Coll va conèixer
al Dr. Ricardo Zariquiey Álvarez, excepcional naturalista,
continuador a la península Ibèrica de la tasca biospeleològica
que van iniciar al principi del segle XX els grans mestres
Emil Racovitza i René Jeannel. El Dr. Zariquiey va animar
el Dr. Español a continuar la seva recerca sobre la fauna
entomològica hipogea i aquest va acabar consagrant més
de 50 anys a l’estudi biològic del domini subterràni amb la
prospecció, continuada i repetida, de més de mil cavitats
distribuïdes arreu del carst peninsular. Als anys seixanta, el
Dr. Español va crear, amb el seu entusiasme encomanadís
que impressionava els joves amants de l’entomologia, una
escola de biospeleologia. Aquesta, canalitzada a través de
col·laboradors i especialistes vinculats directament o indirectament
al Museu, va proporcionar un notable impuls a
la recerca biospeleològica.
L’activitat incansable del Dr. Español, en paraules del seu
col·lega el Dr. Ramon Margalef, ha fet del Museu un arxiu
excel·lent i un lloc de consulta obligada per a l’estudi dels
coleòpters hipogeus.
El Museu de Ciències Naturals de Barcelona preserva
una col·lecció excepcional d’espècies hipogees de leiòdids,
majoritàriament de la península Ibèrica i les illes Balears,
gràcies principalment a l’activitat científica i biospeleològica
del Dr. Español. Aquesta col·lecció també es va nodrir de les
col·leccions R. Zariquiey i J. Negre, i de nombrosos col.laboradors.
Des d’aleshores no ha cessat de créixer i actualment
consta de més de 65.000 exemplars i és una de les més
rellevants de l’àmbit mundial.
En l’àmplia col·lecció de leiòdids hipogeus del Museu
destaquen un gran nombre d’espècimens tipus amb un alt
valor científic. Aquests exemplars estan sent referenciats
i fotografiats pel Departament d’Artròpodes del Museu
amb l’especialitzada col·laboració d’un dels autors, Xavier
Fresneda. Aquesta tasca quedarà recollida en una propera
publicació del Museu.
Per al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, aquesta
publicació, com totes les grans obres de caràcter taxonòmic,
té un important valor afegit ja que permet revalorar les seves
col·leccions científiques.

L'objectiu general
d'aquesta tesi és investigar l'evolució, la diversificació i alguns trets
ecològics de les espècies del gènere estrictament subterrani Troglocarinus
Reitter, 1908. El gènere Troglocarinus (Tribe Leptodirini, Família Leiodidae,
Fig. 4) inclou actualment 19 espècies i 19 subespècies, i es considera molt
adaptada al subterrani ambient (veritablement troglobiont, sensu Sket 2008),
que viu exclusivament en la part més profunda de la cova en foscor total i
temperatura i humitat molt constants (Salgado et al., 2008). Les anàlisis
anteriors van mostrar que aquest gènere està anït en un clado d'origen
d'Oligocè incloent altres gèneres subterranis de Leptodirini dels Pirineus (el
grup Speonomus, Ribera et al. 2010) El troglocarin es distribueix en dues zones
discontínues: alguns sistemes de muntanya al sud de la zona central dels
Pirineus, i les formacions càrstiques costaneres entre Tarragona i Barcelona,
​​separada per extenses zones no aptes per a espècies subterrànies
(sedimentàries sòls). Les distribucions disjunts com la del gènere
Troglocarinus són molt rares entre les estrictament gèneres subterranis, que tendeixen
a ocupar una regió geogràfica ben definida i restringida, generalment dins d'un
entorn subterrani continu (Holsinger, 2005). L 'objectiu d' aquesta tesi és
estudiar l 'evolució i la diversificació d' aquest gènere, i establir un marc
temporal per a la seva expansió de rang. També volem provar la seva tèrmica
tolerància amb un enfocament experimental i evolutiu, per entendre el seu
possible paper en la distribució actual de l'espècie i la seva història
biogeogràfica.

TREBALLS ON HEM CEDIT FOTOGRAFIES DE AGUSTI MESEGUER:

-PROGRAMA
1ª Convenció Internacional d’Espeleologia.

-Els
Artròpodes cavernícoles a les cavitats del parc natural de ports.

-Coleòpters
hipogeus protegits o que requereixen mesures de conservació a Catalunya.

-IV
Concurs internacional de fotografia de fauna cavernícola.

-Contribució
al coneixement de la biologia subterrània d’Andalusia.

-Aproximació
al estudi dels invertebrats de la cova de la Pileta.

-Addenda
a l’aproximació al estudi dels invertebrats de la cova de la Pileta.

-Ecosistemes
dels Països catalans.

-Pòsters
de BIOSP – Associació catalana de biospeleologia.

-SALA
VERNA, impacte del turisme sobre la biodiversitat de la fauna cavernícola.

-Qui
hi ha al darrere? La transformació d’un escarabat cavernícola en logo d’una
gran trobada.

-Recerca
i estudi de la fauna a les cavitats del parc de sant Llorenç del munt.

-Bioespele.

-Redefinició i descripció de les noves especies del gènere troglocharinus.