Rossinyol comú (Luscinia megarhynchos)

El rossinyol és un dels ocells estivals més característics de la nostra avifauna. Comú i ben distribuït, ocupa la pràctica totalitat dels Països Catalans. Solament evita les grans altituds pirinenques: l’altitud màxima documentada ateny els 1500 m, si bé rareja força un cop depassats els 1000 m. Així mateix, manca del delta de l’Ebre, els Columbrets, Cabrera i Formentera.

La seva arribada té lloc, generalment, a partir del començament d’abril; a les comarques més fredes s’estira fins a la segona quinzena de maig. Un cop acabada la cria, el rossinyol torna cap als seus quarters d’hivernada al S del Sàhara; als boscos d’Àfrica tropical, aquest trànsit comença a detectar-se al final d’agost, dura tot el setembre, i els darrers rossinyols s’observen en el decurs de l’octubre.